Maria Ivars López va nàixer el 19 de juny de 1904 a Senyera. Hi vivia a la plaça de l’Església número 4 junt als seus pares Maria López Rodríguez i Jaime Ivars Gascó i el seu germà menut, Jaime. A Senyera era coneguda com Maria “la Cleta”.
El 20 de gener de 1930 es casa amb el veí de Castelló Ramón Martínez Satorres i vénen a viure al poble al carrer García Hernández número 35 (actual Carles Carbonell), a la mateixa vorera que Emília Candel Francés i enfront de Dolores Company Fayos. La primera companya de la junta directiva de la Sociedad Femenina de Confeccionadoras de Frutas i la segona del Consell Municipal de Castelló.
Abans de guerra va treballar al magatzem de taronges de l’Agruna i és ací on es va comprometre amb la UGT i on faria amistat amb Angelina González Arándiga. A més a més, exerceix la funció de vocal a la Sociedad Femenina de Confeccionadoras de Frutas.
El 1937 entra a formar part del Consell Municipal del poble i exerceix el càrrec de primera tinent d’Alcalde.
En temps de guerra, Maria Ivars López va acollir i criar a dos xiquets refugiats, Rafael i Felipa.
El 28 d’abril de 1939 va ser detinguda i empresonada. Junt a 18 dones de Castelló és jutjada pel Sumaríssim V-1927 i condemnada a 30 anys de reclusió major acusada d’estar afiliada a diverses organitzacions com el Partit Socialista i la UGT; de ser Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament; de posar un altaveu a l’Altar Major; de destruir imatges sagrades i de participar en actes de propaganda “roja”. Els sumaríssims eren en aparença judicis ràpids on no hi havia cap garantia legal per a les persones detingudes i jutjades. Els càrrecs estaven basats en les acusacions dels delators i per això s’han d’interpretar amb la cautel·la que requereix un procediment com aquest.
Com la resta de companyes del poble, va estar tancada primer a Castelló, després al Convent de Santa Clara i finalment a la Presó Provincial de Dones on treballava a la bugaderia.
El 9 d’octubre de 1945 Franco decreta l’indult total per a les condemnes per delictes de rebel·lió militar i altres delictes comesos fins el 1r d’abril de 1939. En virtut d’aquest decret, Ivars és posada en llibertat el 12 de febrer de 1946, quasi 7 anys després.
Quan va tornar a Castelló, ella i el seu home, que també havia estat empresonat, es van instal·lar a la casa familiar del carrer Pajarón i posteriorment al seu domicili definitiu a la carretera on va continuar criant a un dels dos xiquets refugiats, Rafael, junt a la seua filla adoptiva, Maria Desamparados Rico Vidal. Es guanyava la vida fent ganxet i emmidonant tapets. Va morir en 1981 als 77 anys.
Laura Capsir Maiques, juliol de 2020
Bibliografia:
La violència política contra les dones per A. Simó Rosaleny i R.C. Torres Fabra, 2016, Insitució Alfons el Magnànim- CVEI
Historia de Villanueva de Castellón per J. Martí Soro, 1987, Ajuntament Villanueva de Castellón
“Senyals de vida” per V. Benetó Ferrando, LV Premi V. I. Franco.
Llibres d’actes del Consell Municipal. Arxiu Històric Villanueva de Castellón
Expedient Presons. Fase II. Arxiu del Regne de València
Testimoni oral: Sònia García Rico